Ahir Alberto, el meu tutor de pràctiques, em va estar explicant que li havia arribar una petició d'avaluació per part dels pares d'una nena de 7 anys (2n de Primària) que presenta moltes dificultats per adquirir la lectoescriptura. Ell havia realitzar una primera entrevista inicial amb els pares i segons les dades recollides la principal sospita era la dislèxia. Però aquest diagnòstic només es pot realitzar per exclusió així que hem de començar a valorar tots aquells aspectes que puguin estar interferint en el seu aprenentatge.
Vàrem tenir una primera sessió amb l'alumna. Primer de tot, mentre Alberto em supervisava, vaig estar parlant amb ella. Li vaig demanar si sabia perquè estava ahi i com li anava l'escola. Quines assignatures li agradaven més i on tenia més dificultats. Per donar-li més seguretat, li vaig explicar que volíem a ajudar-la i que, per això, necessitàvem saber on presentava més dificultats. Prèviament, Alberto havia descartar que li haguessin fet una avaluació psicopedagògica. Vàrem començar el procés d'avaluació passant una primera part d'una prova cognitiva, el WISC-IV, presentant en primer lloc amb el subtest dels cubs (per ser la part més motivadora i lúdica de la prova). Marta es va mostra recepetiva en tot moment i jo em vaig sentir còmoda durant tota la sessió.
